Quan era petita, la Raquel no podia entendre per que a tot arreu es parlava d'amor. A la radio de casa, a la tele, a les películes del dissabte tarda, i sobretot a les cançons. I pensava que passaria si no trobava a ningú que l'estimés.
Ara la Raquel s'en va a viure amb en Tomás. Es plantajerà què està disposada a fer per amor i descobrirà lo bonic i dificil que és estimar algu de veritat.
És el primer llargmetratge de Roser Aguilar.
Des del meu punt de vista, el desenllaç, et crea una sensació innolvidable i fantàsticament sensible.
2 comentaris:
Oh! :(
M'hagués agradat veure-la!!
Snif... snif...
deu ser ben bonica, i a més també deu ser interessant veure la Nausicaa Bonín en un paper diferent que el del cor de la ciutat!
Hvala za intiresnuyu iformatsiyu
Publica un comentari a l'entrada